- El valor afegit brut de la província de Tarragona ha crescut un 3,1% el 2025, en línia amb el conjunt de Catalunya, impulsat per la fortalesa del mercat laboral. La demarcació creix de manera rellevant per cinquè any consecutiu.
- El bon comportament del mercat laboral de la província s’ha traduït en un nou rècord d’afiliacions, amb un augment del 2,3% el 2025, i en una reducció del 4,0% de les persones en atur. Tots dos indicadors han registrat una millor evolució que la mitjana catalana.
- Les exportacions de béns en valor s’han reduït el 2025, afectades per la disminució en les exportacions de petroli i els seus derivats, un dels principals sectors exportadors de la província.
- El turisme se situa en nous màxims i significativament per sobre dels nivells prepandèmia. El 2025, el sector turístic s’ha vist impulsat en bona mesura pel dinamisme del turisme estranger.
- Els primers mesos del 2026 continuen mostrant el dinamisme del mercat laboral, així com un creixement de les exportacions i del turisme respecte de l’any anterior.
Reus, 8 de juliol de 2026 – La Memòria Econòmica de Tarragona 2025 ha estat presentada avui per la seva directora, la Sra. Carme Poveda, i el seu coordinador, el Sr. Eduard Barniol, juntament amb el Sr. Daniel Roig Nolla, que ha presentat l’article monogràfic “La viabilitat econòmica i empresarial de l’habitatge a Catalunya i Tarragona”. L’acte ha estat presidit pel president de la Cambra de Comerç de Reus, el Sr. Mario Basora.
L’economia de Tarragona manté un creixement en línia amb la mitjana catalana el 2025
L’economia de la província de Tarragona ha augmentat un 3,1% el 2025, una dècima per sobre de la mitjana catalana (3,0%), segons estimacions pròpies, impulsada per la fortalesa del mercat laboral. El creixement de la província de Tarragona se situa en línia amb el del conjunt de Catalunya, situació que contrasta amb la dels anys de recuperació posteriors a la pandèmia, quan va registrar un creixement significativament inferior a la mitjana catalana.
Segons l’Enquesta de Clima Empresarial, la marxa dels negocis en els sectors de la construcció, el comerç i la resta de serveis (el grup que inclou el conjunt dels serveis, excepte el comerç i el turisme) ha estat positiva. A més, en els sectors de la construcció i del comerç, els resultats han estat millors que els de l’any anterior. En canvi, la indústria ha registrat un lleuger retrocés durant el 2025.
Nova xifra rècord d’ocupació i fort dinamisme en la construcció el 2025
L’ocupació ha tancat el 2025 amb un màxim històric de 331.270 afiliacions, registrant un creixement del 2,3% respecte del 2024, una xifra superior a l’increment del conjunt de Catalunya (2,1%). Tots els sectors presenten un creixement de les afiliacions superior al del conjunt de Catalunya, excepte en el cas de la indústria. Entre els diferents sectors destaca l’evolució de la construcció, que ha estat el sector que ha registrat un major creixement (4,7% a Tarragona respecte del 3,4% en el conjunt de Catalunya), seguida dels serveis (2,4% a Tarragona i 2,2% a Catalunya) i de l’agricultura (2,2% a Tarragona i 0,6% a Catalunya). Per contra, en el cas de la indústria, les afiliacions han augmentat un 0,6% a Tarragona, un creixement inferior al del conjunt de Catalunya (1,0%). En termes absoluts, cal destacar que els serveis, amb un pes del 75% sobre les afiliacions totals de la província, han explicat el 78% de la nova ocupació el 2025.
Les dades més recents indiquen que, durant el primer semestre del 2026, el nombre d’afiliacions ha crescut un 2,9% interanual a Tarragona (enfront del 2,4% del conjunt de Catalunya).
Reducció de les exportacions i les importacions de béns a Tarragona el 2025, condicionada per la forta disminució en el segment de petroli i els seus derivats
El 2025, les exportacions de béns en valor han disminuït un 3,3%, mentre que les importacions s’han reduït un 2,5%. La reducció del comerç exterior en valor s’explica principalment per la disminució del segment de petroli i els seus derivats respecte del 2024. Excloent aquesta categoria, les exportacions de Tarragona haurien registrat un lleuger creixement (0,4%), mentre que les importacions haurien augmentat un 4,1%.
L’evolució de les exportacions ha estat força heterogènia entre els principals sectors de la província. El primer sector exportador, el dels productes químics, amb un pes del 34% sobre el total exportat, ha registrat una reducció de l’1,9% de les seves exportacions el 2025, fins als 3.785 milions d’euros. Les exportacions del segon sector en importància, el d’altres béns d’equipament, han augmentat un 3,5%. Finalment, les exportacions de petroli i derivats, el tercer major sector exportador, han disminuït un 27,7% el 2025. Aquests tres sectors representen conjuntament el 56% del total exportat per la demarcació de Tarragona durant el 2025.
La tendència de reducció de les exportacions de béns en valor s’ha revertit durant els primers quatre mesos del 2026, en els qualsles exportacions han registrat un augment de l’1,1%.
Continua el creixement del turisme a Tarragona, que se situa en nous màxims i significativament per sobre dels nivells prepandèmia
El 2025, el nombre de turistes allotjats en establiments hotelers a la província de Tarragona ha augmentat un 2,1% respecte de l’any anterior. El turisme domèstic és predominant en els viatgers en hotels, mentre que l’estranger ho és en nombre de pernoctacions. El turisme estranger ha presentat un major dinamisme en els últims anys, registrant un creixement del 3,5% en el nombre de viatgers el 2025 (respecte de l’1,0% del turisme domèstic).
Els primers cinc mesos del 2026 han continuat mostrant un marcat dinamisme del turisme a la província de Tarragona. El nombre de turistes allotjats en establiments hotelers a Tarragona supera en un 9,0% el del mateix període de l’any 2025. Les previsions per a la temporada d’estiu de 2026 són optimistes i s’espera arribar a una nova xifra rècord de turistes.
Perspectives econòmiques positives per al 2026, tot i un creixement més moderat i condicionat per la incertesa geopolítica i comercial
L’economia de les comarques de Tarragona ha continuat mostrant un bon comportament durant la primera meitat de 2026. Les afiliacions, les exportacions i l’activitat turística augmenten respecte al mateix període de l’any anterior.
Aquesta situació contrasta amb l’elevada incertesa existent en l’àmbit internacional. El conflicte a l’Orient Mitjà està condicionant l’evolució de la inflació i el creixement econòmic global. Aquest factor s’afegeix a la incertesa sobre la política comercial dels Estats Units, que ha continuat durant el 2026.
Les previsions econòmiques de la Cambra de Comerç de Barcelona estimen un creixement del PIB de Catalunya del 2,2% el 2026 i de l’1,7% el 2027. Tot i la desacceleració prevista, el creixement del PIB serà positiu i continuarà mostrant un diferencial positiu respecte de la zona euro, que es preveu que creixi al voltant de l’1% el 2026, segons les previsions del Fons Monetari Internacional.
No obstant això, les previsions de creixement s’han revisat a la baixa en relació amb les de principis d’any, condicionades pels efectes econòmics derivats del conflicte a l’Orient Mitjà.
En aquest context, l’Indicador de confiança empresarial a les Cambres de Tarragona s’ha reduït i s’ha situat lleugerament en terreny negatiu durant el segon trimestre de 2026. No obstant això, es manté per sobre del de Catalunya i d’Espanya.
Monogràfic: La viabilitat econòmica i empresarial de l’habitatge a Catalunya i Tarragona
L’article monogràfic que inclou la Memòria“La viabilitat econòmica i empresarial de l’habitatge a Catalunya i Tarragona”, elaborat per Daniel Roig Nolla (director d’Unifamiliar Sant Jordi SL i president a Tarragona de l’Associació de Promotors de Catalunya, APCE), descriu l’actual context del sector, caracteritzat per un baix nivell de construcció d’habitatge i una forta demanda, tant a Catalunya com a la província de Tarragona.
L’article identifica com a factors explicatius la necessitat del sector d’afrontar inversions a llarg termini en un context d’augment dels costos, la falta d’estabilitat normativa, jurídica i política, la prudència financera de les empreses i els impactes derivats de la crisi del 2008. L’autor posa el focus en la mirada a llarg termini i en el consens entre el sector públic i el privat.