ENTREVISTES EMPRESES TERRITORI CAMBRA REUS EN FEMENÍ

Berta Cabré és presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de Tarragona, càrrec que ocupa una dona per primera vegada en la seva història. També és Gerent del Càmping Joan Bungalow Park de Cambrils, així com membre del Comitè Executiu i coordinadora de la Comissió de Turisme de la Cambra de Comerç de Reus des de fa 4 anys. La Berta és un bon exemple de l’important paper de les dones en l’entorn directiu i empresarial del territori.

  

Fa més de 3 anys es va convertir en la primera presidenta de la història de la FEHT. Com valora el seu paper al capdavant de la Federació?

Ha estat una oportunitat i un repte, a la vegada que un orgull ser la primera dona presidenta. La FEHT és una federació empresarial que recull associacions d’allotjaments turístics de la demarcació de Tarragona i representar el sector al qual em dedico és un goig. El valor més important, però, són els empresaris i empresàries que m’acompanyen en aquest viatge, un col·lectiu que treballa amb els mateixos objectius i que ens dediquem a l’impuls de la demarcació com una destinació turística de qualitat i referent.

M’agrada dedicar part del meu temps a fer créixer la destinació i ajudar als empresaris i empresàries. És una labor que em satisfà i crec que tots hem de contribuir a fer-la créixer.

És la gerent del Càmping Joan Bungalow Park de Cambrils. Com s’ha notat la seva empremta en el negoci familiar?

És un negoci familiar on hi he estat involucrada des de sempre. És una de les millors feines que puc fer a la meva vida, en un espai creatiu on pots prendre decisions que es converteixen en realitat i perceps l’impacte directe amb el client quan ens visita. Te n’adones com a poc a poc, amb la teva forma de fer, les transformacions de l’establiment signifiquen una satisfacció. Tenim un client fidel i els canvis són molt ben valorats.

Com a gerent, he introduït la tecnologia, la qual ens permet fer-nos la vida una mica més fàcil en l’espai laboral, així com controlar i anticipar de forma més ràpida les tasques. Gràcies a la tecnologia podem donar una informació més acurada al client, augmentar la qualitat i treballar temes de sostenibilitat, entre molts altres àmbits.

Ens aproximem a la Setmana Santa, quines són les previsions del sector turístic a la Costa Daurada?

El tret de sortida de la campanya d’estiu és la Setmana Santa, però hem de tenir present que a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre hi tenim activitat tot l’any. Afrontem una temporada il·lusionant, el nivell de reserves és òptim i anem avançant en les bones perspectives del gruix d’estiu. A més, venim de fires internacionals que ens destaquen i ens donen xifres del bon ritme de reserves a escala internacional. En aquest sentit, hem de pensar que la nostra destinació és 50% provinent del turisme internacional i un 50% del de proximitat.

Les bones perspectives internacionals, i l’augment operatiu de l’Aeroport de Reus amb el Regne Unit, ens fan preveure que enguany podríem superar les xifres de 2019. L’any passat vam incrementar i recuperar-nos quant a nombre de viatges, i confiem aquest 2024 també sigui en nombre de pernoctacions.

Val a dir que el client que ens visita per Setmana Santa és de molta proximitat, que reserva a darrera hora. Ens trobem amb una Setmana Santa molt anticipada i, per exemple, en l’àmbit meteorològic no sabem com ens afectarà. Tot i això, l’evolució és la que esperem i les xifres seran bones.

Parlen sovint de desestacionalitzar el turisme. Com es pot aconseguir?

És el gran repte que tenim. Si ho mirem amb perspectiva hem fet una evolució i tenim una destinació preparada amb activitats durant tot l’any. Fa quinze anys les temporades eren d’entre quatre i sis mesos i ara hi ha activitat de gran volum durant, com a mínim, 8 mesos. La transformació s’està fent. És un procés que no és una utopia. Hem de trencar amb la desestacionalització. No és fàcil, perquè som una destinació dedicada al turisme familiar i depenem molt de les vacances escolars.

El que hem hagut de fer és buscar altres nínxols de mercat. Hem treballat molt al voltant del turisme esportiu, que ha anat creixent. Aquest tipus de turisme té un impacte positiu en el territori i també cal remarcar l’especialització en turisme gastronòmic i cultural. La suma d’aquests esdeveniments fa que el turisme creixi fora de la temporada d’estiu. Cal aprofitar els diferents aspectes positius que tenim i on som forts, i que realment ens fan únics.

Tenir la comarca del Priorat a poca distància de la costa, la Tarragona romana o el Delta de l’Ebre ens posiciona com una destinació única. Cal que ens ho creguem i focalitzar-ho en el futur.

És també la coordinadora de la Comissió de Turisme i Restauració de la Cambra de Comerç de Reus. Quina és la seva tasca?

Fa més de 4 anys que vaig assumir la Comissió. La Cambra de Comerç és una oportunitat per sumar sinergies entre empresaris i empresàries d’un mateix sector, però també d’altres diversos. La Cambra dona una visió transversal del territori i de les oportunitats que s’hi poden desenvolupar per créixer i obrir les mirades.

Ens serveix per potenciar la nostra destinació dins del territori CambraReus i sumar sinergies per desenvolupar projectes i iniciatives conjuntes.

El paper de les dones directives és cada cop més rellevant. S’està aconseguit que aquest tipus de posicions siguin més equitatives entre homes i dones?

El paper de la dona en espais directius ha estat menor fins ara. Assolirem aquesta igualtat quan no en parlem ni hagi de ser notícia. Cal mirar les capacitats i habilitats i no pas el gènere. És un procés que va en camí. Crec que ja es té més en compte el nivell de capacitació en el lloc a ocupar i la rellevància del sector femení és més gran. Les dones estem en aquest procés de participar i optar a càrrecs de forma més transparent i a ser valorades objectivament a escala d’oportunitats.

Espero que hàgim de posar data de fi amb relació a la presència i dignificació de les dones directives, i també en el món laboral, i no se n’hagi de parlar. Reitero que volem sigui la capacitació i no pas el gènere el que faci arribar a la dona a una posició laboral.