Una nova jornada a la Cambra de Reus dins el cicle sobre el canvi climàtic posa en relleu els estudis que està fent l’IRTA per donar suport al sector agrari del nostre país en una major eficiència de la despesa hídrica.
El cicle de conferències sobre el canvi climàtic i les energies renovables i el seu impacte sobre el sector agroalimentari, que organitza la Cambra de
Comerç de Reus amb el suport de l’IRTA dins els actes del 135è aniversari de l’ens cameral, ha continuat aquest dilluns amb una xerrada dels doctors
Joan Girona i Agustí Romero, que han centrat la seva exposició sobre l’aigua i els conreus i també els reptes de l’olivicultura.
El resum de les ponències dels dos especialistes de l’IRTA conclouen que cal seguir treballant per preveure els efectes del canvi climàtic sobre
l’agricultura i, al mateix temps, les conseqüències que se’n derivaran a l’alimentació. Un futur que passa, de forma inexorable, per ajustar la
despesa en aigua de tots els processos relacionats amb el sector agrari per fer-lo més eficient, segons han explicat durant la xerrada que ha tingut lloc
a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus.
Xifres clarificadores
Per tal de situar els assistents a la xerrada, Girona ha donat unes dades molt clarificadores de la situació actual en referència a la petjada hídrica,
que són els requeriments d’aigua associats a cada aliment. Així, per produir una poma estàndard de 220 grams són necessaris 70 litres d’aigua; per una cistella d’avellanes de 100 grams, 120 litres d’aigua, i per una llesca de pa, 40 litres. En canvi, per produir una hamburguesa, es necessiten 2.400 litres d’aigua. A Europa, una persona necessita de mitjana 3.500 litres d’aigua diàriament per produir els aliments de la seva dieta actual, xifra que arriba als 4.500 litres diaris als Estats Units pel pes més gran de la carn en la seva dieta. En xifres macro, una família catalana necessita 14.000 litres diaris, que equivalen a 5 milions de litres any. Per fer-ho encara més comprensible la importància de l’aigua, la capacitat del Camp Nou convertit en una bassa ’aigua seria suficient per a 247 famílies. Per tant, es necessiten 76.000 estadis del Barça plens d’aigua per l’alimentació dels catalans cada any.
A Catalunya, segons Girona, produïm en l’actualitat el 40% dels aliments que ens mengem i l’autoabastament hídric del nostre país és molt similar, el
41%. “No tenim prou aigua per cobrir per les nostres necessitats. Per això, cal seguir treballant per reduir el consum d’aigua a l’agricultura, tot i
assegurar també que l’aigua de reg que es fa servir retorna en un 99’6% al cicle de l’aigua i a l’atmosfera per la transpiració”, ha explicat, defensant
d’aquesta manera la idea existent de la gran despesa de l’aigua de reg a l’agricultura. Amb tot, amb una gestió acurada i de “precisió”, de l’aigua “els
70 litres que es necessiten per produir una poma al Pla d’Urgell poden rebaixar-se en més de la meitat fins als 31 litres, 14 dels quals procedeixen
de la pluja”, segons Girona. Això és possible gràcies a alguns dels estudis que s’estan portant a terme al centre de l’IRTA de Mas Bové. “Fem estudis per determinar els requeriments d’aigua de cada conreu; caracteritzem el comportament dels conreus a diferents dotacions d’aigua de reg, avaluem
l’efecte de l’estat hídric sobre la producció i la qualitat, desenvolupem estratègies de reg deficitari controlat”, ha dit Girona, que també ha explicat
que ens hem de preparar per noves, freqüents i fortes sequeres. Al mateix temps, ha explicat que s’està treballant en tecnologies per facilitar el reg
gràcies al suport de drons i satèl·lits, tecnologia que ha d’acabar sent “tan fàcils de fer servir com ho és avui un telèfon mòbil”.
Com a reptes de futur i tenint en compte el creixement mundial de la població, Girona diu que cal incidir en la reducció de la ingesta de carn, que
segueix creixent tot i les campanyes que es fan, i també amb la reducció del malbaratament alimentari. “Seguir treballant en el reg de precisió
permetrà aquest estalvi en la gestió i l’aprofitament de l’aigua, però per fer-ho és necessari construir infraestructures per portar l’aigua als conreus”, ha conclòs.
En la seva intervenció sobre olivicultura al Mediterrani, Agustí Romero, també va incidir en els canvis en el futur en aquest sector pel canvi climàtic.
“A les zones de regadiu la producció pot seguir incrementant i fins i tot reduint el consum d’aigua gràcies a una millor gestió, però a les zones de
secà, el canvi climàtic provocarà menys productivitat”. Aquest canvi climàtic també comporta canvis en l’avançament de la maduració de l’oliva,
l’aparició de plagues emergents com la xylella que està fent molt de mal al sud d’Itàlia i que ja ha arribat al nostre país, o fins i tot el canvi de la
tipologia de l’oli que produirem.
Com a reptes de futur que ja s’estan aconseguint, segons Romero, tenim el fet de fixar les bases científiques per posar l’oli al mercat envasat i amb
marca pròpia, que dona una major rendibilitat als productors; preservar la biodiversitat recuperant varietats antigues disperses pel territori (a
Catalunya en tenim 80) i també treballant al costat de la restauració, gràcies a projectes com el laboratori d’assajos amb el sector de la cuina
que s’ha fet a Reus amb el suport de la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i el mateix IRTA.
La quarta i darrera sessió del cicle sobre el Canvi Climàtic es realitzarà el dilluns 13 de desembre en la jornada sobre Estratègies d’adaptació i
mitigació al canvi climàtic i en aquesta ocasió comptarà amb les intervencions del doctor Robert Savé, investigador emèrit de l’IRTA, expert
en vitivinicultura i canvi climàtic, i Marc Prohom, cap de l’àrea de Climatologia del Servei Metereològic de Catalunya.
