És una de les conclusions de la segona de les xerrades del cicle per gestionar la nova realitat derivada de la Covid19 impulsada per la Cambra de Comerç de Reus amb el suport de Fundació Mèmora
La Comissió d’Empresa Saludable de la Cambra de Comerç de Reus, amb el suport de Fundació Mémora, ha realitzat avui la segona de les tres xerrades amb especialistes que permetin dotar a les empreses de la Cambra de les eines més adequades per gestionar la nova realitat derivada de la Covid-19. La sessió d’avui portava per títol ‘Com afrontar les conseqüències socials i emocionals de la Covid’ i ha anat a càrrec de José Luis Buenache, formador i consultar freelance amb experiència en els últims anys amb entitats com la Fundació Sociosanitària de Manresa o els Amics de la Gent Gran, on va ser coordinador de desenvolupament territorial.
En la seva intervenció telemàtica, Buenache ha fet un repàs de les repercussions que hem patit tots plegats –persones i empreses- a partir de la pandèmia de la Covid en poc més d’un any, “una situació que pràcticament ningú podia imaginar quan vàrem ser coneixedors del primer cas a la llunyana Xina a finals del 2019”, ha dit. Després de repassar les dades de morts i afectats globalment i en l’àmbit català, aquest consultor reconeix que el canvi que hem patit a nivell de relacions personals -sense petons, sense abraçades, amb poc contacte amb els amics, confinats a casa, amb jornades complicades per discernir treball i vida privada a conseqüència del teletreball- ha afectat la salut emocional de moltes persones i la d’aquells que ens envolten. Per aquest motiu, recomana a les organitzacions i empreses la figura del que ha anomenat ‘director de felicitat’, un professional que vetlli per la salut emocional del personal, més enllà de la feina tradicional d’un responsable de recursos humans. Buenache explica que tenir treballadors emocionalment satisfets a la feina derivarà en un major rendiment a l’empresa. Per això recomana treballar per objectius, prioritzant no només les hores presencials a la feina o la disponibilitat permanent des de casa o el mòbil. Ha destacat la necessitat de desconnexió, sense trucades, ni reunions, ni correus electrònics, ni estar pendents les 24 hores al dia de la feina. Això s’aconsegueix amb “un pacte de confiança entre els caps i els treballadors”. Aquest ‘director de felicitat’ ha de vetllar per aconseguir un bon ambient de treball amb petits detalls a les empreses, mesures que permetin la conciliació amb la família, llocs de treball més acollidors on poder tenir petits moments de descans o petits reconeixements més enllà de la part econòmica. “No hi ha res millor que tenir la plantilla d’una empresa contenta per aconseguir els objectius marcats”, ha afegit.
Buenache ha donat eines a les empreses i als seus responsables per afrontar la situació postpandèmica. Segons aquest consultor s’ha demostrat que “és imprescindible la col·laboració, treballant en tot moment per fer tot allò que sigui correcte amb la responsabilitat que tots tenim davant la crisi, tot i que en alguns moments no acabem de comprendre alguna de les mesures que s’estan prenent per part de les autoritats”. Buenache també ha recomanat una planificació per encarar el moment en que s’hagi superat la pandèmia i “protegir-nos de la sobreinformació que estem patint” i ha afegit que ara és un bon moment per fer canvis que feia anys que teníem previstos i que havíem anat posposant, com un “canvi de domicili” que ens permeti poder teletreballar de forma més còmoda. Aquest especialista considera que s’ha de tendir a recuperar el treball presencial, un treball que es podrà combinar amb el teletreball, però sense abusar i només recuperant allò de positiu que ens ha aportat aquesta pandèmia. “Hem passat d’un excés de reunions presencials a una ‘reunionistis’ virtual que cal superar”, ha dit.
Reaparició de la solidaritat
Per últim, Buenache s’ha referit també al positiu que ha aportat la pandèmia com ha estat la solidaritat que ha reaparegut en molts aspectes de la nostra vida, el reconeixement a la feina del personal sanitari o la consciència de la importància de qualsevol acte i la transcendència que pot tenir pel futur col·lectiu de la societat. En aquest sentit ha demanat estar molt al damunt dels joves, que són el nostre futur i que en alguns moments s’ham vist criminalitzats. “La joventut s’ha vist molt afectada perquè se’ls ha tret la llibertat que tot jove necessita i per això cal ser empàtics, assenyalant les conductes de ris, però sent permissius quan calgui ser-ho. Més que mai és necessari que la gestió de les emocions arribi a les escoles i als instituts” i ha posat l’exemple d’alguns països nòrdics que tenen una assignatura d’empatia als centres educatius.
VISUALITZAR JORNADA:
